VAQUES GRASSES, VAQUES FLAQUES.

PAPERS DE MIQUEL FANÉ.

TEMA: 

URBANISME I TERRITORI (3)

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

(descarregar en PDF)

VAQUES GRASSES, VAQUES FLAQUES.

FAT COWS, LEAN COWS

Cada deu anys, l'Associació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, fa una publicació on passa revista -amb visió crítica- a l'activitat urbanística de la dècada. La de l'any passat es va dir "10+10" i, jo, hi vaig col·laborar amb aquest article.

VAQUES GRASSES, VAQUES FLAQUES.

L’any que ve vull celebrar les meves noces d’or professionals doncs vaig debutar el 1966 en uns moments en què el país estava vivint  amb una alta febre constructora, tan per a donar aixopluc -com fos- a la creixent població que migrava del camp a les ciutats, com per a la ja assentada a les ciutats que, amb la bonança econòmica del moment, anava cap a les urbanitzacions de “ciutat jardí” tan per a tenir-hi una  segona residència com per a assolir-ne una de primera moderna i millorada.

Els arquitectes varem anar aprenent, d’una banda, a fer blocs de pisos, alts i densos, on abans hi havia grups de velles cases de cós, en uns incipients teixits urbans poc regulats urbanísticament, i d’altra a parcel·lar finques que anaven abandonant la seva explotació agrícola, amb uns precaris plans parcials que ens servirien per a desprès anar omplint-les de torres o xalets on les famílies podrien sentir-se realitzades després d’haver viscut una llarga i grisa postguerra.

Però com ja trobem dit a la bíblia, amb les set vaques grosses i les set vaques flaques del somni del faraó que Josep va interpretar, la eufòria dels darrers seixanta es va acabar amb la crisi del darrers setanta, especialment dura al sector immobiliari de la Barcelona de finals d’aquella dècada

Amb la aleshores nova llei del sòl i els seus reglaments, a nivell d’estat, el pla metropolità de Barcelona –de la ma dels amics Solans i Serratosa- i la seva influència a tot Catalunya i finalment amb la “crida” de l’amic Cantallops des de la flamant direcció general d’urbanisme de la Generalitat recuperada, declarant el que ell en deia la “guerra a les excavadores” i recordant-nos que “darrera de cada pla hi ha la firma d’un arquitecte” molts professionals ens varem bolcar cap al urbanisme convençuts que, amb les seves eines podríem refer -ara amb seny- el desgavell que la rauxa de l’etapa econòmica  anterior havia deixat al llarg del nostre territori.

D’aquí en va sortir tot l’estol dels plans de la dècada dels vuitanta que, bons o dolents, varen significar un canvi en la forma d’entendre el planejament al contenir, per primer cop, la determinació dels instruments de la seva pluridisciplinar gestió i que avui ningú pot negar que varen permetre, als que ens hi varem implicar, posar en el possible l’ordre que abans mancava a tants i tants territoris municipals.

Però la història es repeteix, i quan els professionals ja en començàvem a saber un xic, als anys dos mil, es varen afegir al grup –entrant a cop de colzes-  simples “negociants de que toqui” i especuladors, tot convertint el nostre producte arquitectònic de “cases per viure-hi” o “naus per treballar-hi” en simples productes financers barroerament taxats i mercantilitzats, acabant tot el sector immobiliari engolit per les turbulències de la crisi en que encara ens trobem.

Però ara li torna a tocar el torn a les vaques grosses –almenys, així ho diu la bíblia- i ho hem d’aprofitar. No pot ser que tornem a caure en els mateixos errors de sempre i per això cal que els professionals ens impliquem més en la transversalitat del nostre sector. Arquitectes, enginyers, advocats, ambientòlegs o economistes hem de solapar molt més els nostres coneixements i pràctica professional i barrar el pas als nous negociants oportunistes i especuladors, que ben aviat  els tornarem a tenir al damunt trucant la porta, ara disfressats de qui sap què.

Miquel Fané.

Dr.Arquitecte i urbanista

FAT COWS, LEAN COWS

Next year I want to celebrate my professional Golden Anniversary. I started in 1966, a time in which the country was going through another building boom, to give shelter –any old how- to a growing population which migrated from the countryside to the cities, thanks to the economic boom of the moment, was moving to the urbanisations of “garden city”, to obtain a second residence or to get a modern an improved first one.

The Architects started to learn, from one side, how to build tower blocs, high and dense, in places where before there where groups of old small rural houses, in emerging urban fabrics no much regulated by urban planning. On the other, to parcel plots where farming was being abandoned, making use of precarious local spatial plans, which later on would be used to fill them in with detached houses or villas, were the families could fell fulfilled, after having lived a long and grey postwar.     

But as we already find in the Bible, with the seven fat cows and de seven lean cows of the pharaoh’s  dream interpreted by Joseph, the euphoria of the late ‘60s ended up in the recession of the late‘70s which especially hit the property market of Barcelona at the end of that decade.

With a New Land Act and its regulations approved at the time a State level, the Barcelona Metropolitan Urban Master Plan –which came by the hand of the friends of Solans i Serratosa- and its influence all over Catalonia and finally with de “calling” of the friend Cantallops from the brand new General Direction of Urban Planning of the retrieved Generalitat, declaring what he called the “war to the bulldozers” and reminding us that “behind every plan there is the signature of an architect” many professionals, we relied on spatial planning convinced that, with its tools, we could remake –this time with good sense- the mess that the snatching of de previous economic period hat left all over our territory.

  

These are the origins of the master plans of the ,’80s which, good o bad, would introduce a difference in the way to understand planning because, for the first time, they included the establishment of instruments for an  interdisciplinary management which, no one can deny, allowed those of us who became involved, within the realms of possibility to bring order to so many municipal territories were previously was missing .

  But history repeats itself, and just right when the professionals where starting to know a bit about it, around the 2000s, the group was joined coming in uninvited by mere “traders of whatever product” and speculators, converting our architectonic product “houses to live in” or “units to work in” into mere  financial prioducts, clumsily priced and commercialized, in a way that the whole real-state property sector ended up devoured by the turbulences of a crisis which we are still going through.

 

.

However, it is the fat cows’ turn again –at least that is what the Bible said- and we have to take advantage of it. We cannot fall into the same errors again, and this is why as professionals we should get more involved in the transversality of our sector. Architects, engineers, lawyers, environmentalists, economists, we have to overlap much more our different knowledge and professional practices and block to entry to new opportunistic traders ans speculators who, very soon, will be back knocking at our door, this time disguised as who knows what.     

Miquel Fané.

Architect and Ph. Doctor in Urbanism