EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA DELS ANYS 70: COSA DEL PASSAT?



PAPERS DE MIQUEL FANÉ

ARTICLES D’OPINIÓ

7- JULIOL- 2017

 --------------------------------------------------------------------------

EL CONGRÈS DE CULTURA CATALANA DELS ANYS 70: COSA DEL PASSAT?



El proppassat 28 i 29 de juliol, vaig assistir, a l’Institut d’Estudis Catalans,  al Simposi sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana -1975- 1977-
Malgrat que el que a mi em motivava -en tan que soci de la filial Societat Catalana d’Ordenació del Territori, des del 1982- era el veure que es deia sobre l’àmbit 8 del Congrés que era el de “Territori”, vaig seguir amb gran interès el balanç que es va anar fent de tots els àmbits –Llengua, Cultura, Economia, Territori, Educació, Recerca, Institucions, etc.- i veure com, de les conclusions d’aquell Congres, unes, eren completament obsoletes –les d’economia, per exemple- perquè la societat havia anat per altres varals dels alli previstos. Altres conclusions, estaven ja superades perquè d’una forma o d’altre, ja s’avien assolit amb escreix les seves previsions.
Però també n’hi havia moltes –en matèria de Territori, per exemple-  que malgrat haver sigut exitoses -en haver-se assolit la major part de les seves propostes- en romanen moltes parts sense assolir i que son totalment vigents –la divisió territorial, per exemple-.
El Congrés de Cultura Catalana, es va obrir el 1975 -estant Franco encara viu- i el va tancar Josep Tarradellas  recentment arribat de l’exili, el 1977. Mes de 12.000 congressistes i més d’un miler de “savis” –que segons Ramon Folc “hi eren tots els que hi havia de ser”- treballant durant tres anys per definir el que, entenien, hauria de ser Catalunya en la nova etapa històrica que llavors començava, mentre al carres es reclamava: “Libertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!”. Ho recordeu?
Avui, 40 anys desprès, Catalunya, Espanya, el non ...  han canviat molt. L’actitud de la “vella” Espanya –potser no tant la “nova”- davant la “nova” Catalunya, ha fet que en els darrers anys aquells crits al carrer de “... Estatut d’Autonomia!” hagin mutat en “in ... inde ... independència!” i que se’ns convoqui al referèndum corresponent –amb Espanya activament en contra- pel proper 1 d’octubre.
Si. Es clar. Vist com entén Espanya Catalunya, som molts que farem costat a la causa independendentista. Però, de quina República Catalana estem parlant? Com pot ser que, als anys 70, per dissenyar la Catalunya autonòmica calguessin tres anys de treball i debats de milers de persones realment qualificades i ara puguem construir un nou estat del segle XXI només a cop d’eslògans i receptes de partit? Com ha de ser la Constitució del nou Estat  Català: com les de una república popular “revolusionária”? Com l’actual Constitució Espanyola?, passant-la a “word” i substituint -a base de “cortar-pegar”- les paraules “España” per “Catalunya” i les de “el Rey” per les de “el president de la República”?
Haig de dir que, com tots els assistents a l’acte, subscric al cent per cent el que ens va dir en Ramon Folc a la seva magistral conferència d’obertura del Simposi sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalans i també a l’entrevista que Pere Cardús li va fer a VilaWeb, de la que n’hi va treure el titular: ‘Si ara no ens fem les preguntes bones, amb la independència serem un país nou vell’. A la pregunta que finalment es va llençar sobre si caldria ara, cara a un nou Estat Català, un nou Congres de Cultura Catalana, les respostes van se unànimes: Si!
Miquel Fané, juliol de 2017.





THE CATALAN CULTURE CONGRESS OF THE 70'S: THING OF THE PASSAT?



On the 28th and 29th of July, I attended, at the Institut d'Estudis Catalans, the Symposium on the 40th anniversary of the Congress of Catalan Culture -1975- 1977-

Although what motivated me - as a member of the subsidiary Societat Catalana d' Ordenació del Territòri, since 1982 - was to see what was said about the 8th area of the Congress that was the one of "Territory", I went continue with great interest the balance that has been made in all areas - Language, Culture, Economics, Territory, Education, Research, Institutions, etc. - and see how, from the conclusions of that Congress, some were completely obsolete -for economics, for example- because society had gone through other channels of the foreseen ones. Other conclusions, were already overcome because in one way or another, their predictions were attained.

But there were also many areas, in the field of Territory, for example, that despite having been successful - having achieved most of their proposals - many parts remain unfulfilled and are fully in force - the territorial division , for example-.


The Catalan Culture Congress was opened in 1975 -Franco was still alive- and it was closed by Josep Tarradellas recently arrived from the exile in 1977. More than 12,000 congressmen and more than a thousand of "wise men" -which, according to Ramon Folc "were all who had been" - working for three years to define what, they understood, should be Catalonia in the new historical stage that then began, while in the streets was demanded: "Freedom, Amnesty and Statute Of Autonomy! ". Do you remember?



Today, 40 years later, Catalonia, Spain, the world ... have changed a lot. The attitude of the "old" Spain - perhaps not so much the "new" - in front of the "new" Catalonia, has meant that in recent years those street cries of "... Statute of Autonomy!" Have mutated in "In ... inde ... independence!" And that we are summoned to the corresponding referendum - with Spain actively against - for next October 1.

Yes. Of couse. Seeing how Spain understands Catalonia, we are many that we will make support for the independentist cause. But, of which Catalan Republic are we talking about? How could it be that, in the 70's, to design the autonomous region of Catalonia, three years of work and debates of thousands of really qualified people were needed, and now we can build a new state of the 21st century with only slogans and party recipes? How should the Constitution of the new Catalan State be like: like a "revolutionary" popular republic? As the current Spanish Constitution ?, passing it to "word" and replacing it with the "cut-to-paste" basis - the words "Spain" by "Catalunya" and those of "el Rey" by those of "the president of The Republic "?

I must say that, like all attendees at the event, I subscribe to one hundred percent what Ramon Folc told us in his masterly opening speech at the Symposium on the 40 years of the Catalan Culture Congress and also at the an interview that Pere Cardús made to VilaWeb, from which the headline took off: 'If we do not ask the good questions now, we will be an old country again with independence'. To the question that finally was thrown on if it were necessary now, facing a new Catalan State, a new Congress of Catalan Culture, the answers were unanimous: Yes!

Miquel Fané, July 2017.
(sorry for my bad english)








Comentaris

  1. Totalment d'acord amb el missatge. Als 70 es crea l'Assemblea de Catalunya, i als 2010 l'Assemblea Nacional Catalana. La primera impulsa el Congrés de Cultura Catalana, i la segona ho intenta, amb l'aparició espontània de múltiples sectorials que mobilitza la societat catalana, però en poc temps s'aborta el procés (sectorial). En aquesta ocasió la lluita passa a ser mediàtica, i es topa amb més obstacles.

    Als 70 la democràcia és un clam unànime. Als 2010 la independència ho és només parcialment. Es parla de debatre una Constitució Catalana, però tampoc cualla. Els advocats tenen por, pocs li donen suport, i el Govern d'Espanya exerceix una pressió implacable, política, mediàtica i judicialment.

    Als 70 Europa clama per una Espanya democràtica, i als 2010 Europa es reserva l'opinió sobre la independència catalana. Abans el vent bufava a favor del canvi, i ara no tant. ... Abans hi havia interessos econòmics a favor de la democràcia (capitalisme, obertura de capitals, societat de serveis...) i ara hi ha interessos econòmics en contra de la independència (deute espanyol, economia productiva, grans multinacionals implantades a Espanya, inversions financeres). Aquest debat, però, els catalans no el seguim, els medis l'esquiven i la societat benestant, en general, l'ignora.

    I això és el més important... als 70 es qüestiona el capitalisme, l'acumulació desigual dels poders, i als 2010 els catalans ens sentim capitalistes, i volem el poder que ens falta per beneficiar-nos d'una acumulació desigual del poder participant, activament, del capitalisme.

    Totalment d'acord en impulsar un nou Congrés de Cultura Catalana, però cal, sobretot, que incorpori una honesta crítica a l'economia política, com es fa als 70.

    Boníssimes reflexions Miquel. Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

MIQUEL FANÉ: LES MEVES MEMÒRIES. 1945-2015

HISTORICISME I ARQUITECTURA “VULGAR”

"AVUI FAIG 70 ANYS" (2015)