EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA DELS ANYS 70: COSA DEL PASSAT?
PAPERS DE MIQUEL FANÉ
ARTICLES D’OPINIÓ
7- JULIOL- 2017
--------------------------------------------------------------------------
EL CONGRÈS DE CULTURA CATALANA DELS ANYS 70: COSA DEL
PASSAT?
El proppassat 28 i 29 de juliol, vaig assistir, a l’Institut d’Estudis
Catalans, al Simposi sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana
-1975- 1977-
Malgrat que el que a mi em motivava -en tan que soci de la filial Societat
Catalana d’Ordenació del Territori, des del 1982- era el veure que es deia
sobre l’àmbit 8 del Congrés que era el de “Territori”, vaig seguir
amb gran interès el balanç que es va anar fent de tots els àmbits –Llengua,
Cultura, Economia, Territori, Educació, Recerca, Institucions, etc.- i veure
com, de les conclusions d’aquell Congres, unes, eren completament obsoletes –les d’economia, per exemple-
perquè la societat havia anat per altres varals dels alli previstos. Altres conclusions,
estaven ja superades perquè d’una forma o d’altre, ja s’avien assolit amb escreix les seves previsions.
Però també n’hi havia moltes –en matèria de Territori, per exemple- que malgrat haver sigut exitoses -en haver-se
assolit la major part de les seves propostes- en romanen moltes parts sense
assolir i que son totalment vigents
–la divisió territorial, per exemple-.
El Congrés de Cultura Catalana, es va obrir el 1975 -estant Franco encara viu- i el va tancar Josep
Tarradellas recentment arribat de
l’exili, el 1977. Mes de 12.000
congressistes i més d’un miler de “savis” –que segons Ramon Folc “hi eren tots els que hi havia de ser”- treballant durant tres anys per definir
el que, entenien, hauria de ser Catalunya en la nova etapa històrica que
llavors començava, mentre al carres es reclamava: “Libertat, Amnistia i Estatut
d’Autonomia!”. Ho recordeu?
Avui, 40 anys desprès, Catalunya, Espanya, el non ... han
canviat molt. L’actitud de la “vella” Espanya –potser no tant la “nova”-
davant la “nova” Catalunya, ha fet que en els darrers anys aquells crits al
carrer de “... Estatut d’Autonomia!” hagin mutat en “in ... inde ...
independència!” i que se’ns convoqui al referèndum corresponent –amb Espanya activament
en contra- pel proper 1 d’octubre.
Si. Es clar. Vist com entén Espanya Catalunya, som molts que farem costat a
la causa independendentista. Però, de
quina República Catalana estem parlant? Com pot ser que, als anys 70, per
dissenyar la Catalunya autonòmica calguessin tres anys de treball i debats de
milers de persones realment qualificades i ara puguem construir un nou estat del segle XXI només a cop d’eslògans i
receptes de partit? Com ha de ser la Constitució del nou Estat Català: com les de una república popular “revolusionária”?
Com l’actual Constitució Espanyola?,
passant-la a “word” i substituint -a base de “cortar-pegar”- les paraules
“España” per “Catalunya” i les de “el Rey” per les de “el president de la
República”?
Haig de dir que, com tots els assistents a l’acte, subscric al cent per
cent el que ens va dir en Ramon Folc a la seva magistral conferència d’obertura
del Simposi sobre els 40 anys del Congrés de Cultura Catalans i també a
l’entrevista que Pere Cardús li va fer a VilaWeb, de la que n’hi va treure el
titular: ‘Si ara no ens fem les preguntes
bones, amb la independència serem un
país nou vell’. A la pregunta que finalment es va llençar sobre si caldria ara, cara a un nou Estat
Català, un nou Congres de Cultura
Catalana, les respostes van se unànimes: Si!
Miquel Fané, juliol de 2017.
THE CATALAN
CULTURE CONGRESS OF THE 70'S: THING OF THE PASSAT?
On the 28th
and 29th of July, I attended, at the Institut d'Estudis Catalans, the Symposium
on the 40th anniversary of the Congress of Catalan Culture -1975- 1977-
Although
what motivated me - as a member of the subsidiary Societat Catalana d'
Ordenació del Territòri, since 1982 - was to see what was said about the 8th
area of the Congress that was the one of "Territory", I went continue
with great interest the balance that has been made in all areas - Language,
Culture, Economics, Territory, Education, Research, Institutions, etc. - and
see how, from the conclusions of that Congress, some were completely obsolete
-for economics, for example- because society had gone through other channels of
the foreseen ones. Other conclusions, were already overcome because in one way
or another, their predictions were attained.
But there
were also many areas, in the field of Territory, for example, that despite
having been successful - having achieved most of their proposals - many parts
remain unfulfilled and are fully in force - the territorial division , for
example-.
The Catalan
Culture Congress was opened in 1975 -Franco was still alive- and it was closed
by Josep Tarradellas recently arrived from the exile in 1977. More than 12,000
congressmen and more than a thousand of "wise men" -which, according
to Ramon Folc "were all who had been" - working for three years to
define what, they understood, should be Catalonia in the new historical stage
that then began, while in the streets was demanded: "Freedom, Amnesty and
Statute Of Autonomy! ". Do you remember?
Today, 40
years later, Catalonia, Spain, the world ... have changed a lot. The attitude
of the "old" Spain - perhaps not so much the "new" - in
front of the "new" Catalonia, has meant that in recent years those
street cries of "... Statute of Autonomy!" Have mutated in "In
... inde ... independence!" And that we are summoned to the corresponding
referendum - with Spain actively against - for next October 1.
Yes. Of
couse. Seeing how Spain understands Catalonia, we are many that we will make
support for the independentist cause. But, of which Catalan Republic are we
talking about? How could it be that, in the 70's, to design the autonomous
region of Catalonia, three years of work and debates of thousands of really
qualified people were needed, and now we can build a new state of the 21st
century with only slogans and party recipes? How should the Constitution of the
new Catalan State be like: like a "revolutionary" popular republic?
As the current Spanish Constitution ?, passing it to "word" and
replacing it with the "cut-to-paste" basis - the words
"Spain" by "Catalunya" and those of "el Rey" by
those of "the president of The Republic "?
I must say
that, like all attendees at the event, I subscribe to one hundred percent what
Ramon Folc told us in his masterly opening speech at the Symposium on the 40
years of the Catalan Culture Congress and also at the an interview that Pere
Cardús made to VilaWeb, from which the headline took off: 'If we do not ask the
good questions now, we will be an old country again with independence'. To the
question that finally was thrown on if it were necessary now, facing a new
Catalan State, a new Congress of Catalan Culture, the answers were unanimous:
Yes!
Miquel Fané, July 2017.
(sorry for my bad english)
Totalment d'acord amb el missatge. Als 70 es crea l'Assemblea de Catalunya, i als 2010 l'Assemblea Nacional Catalana. La primera impulsa el Congrés de Cultura Catalana, i la segona ho intenta, amb l'aparició espontània de múltiples sectorials que mobilitza la societat catalana, però en poc temps s'aborta el procés (sectorial). En aquesta ocasió la lluita passa a ser mediàtica, i es topa amb més obstacles.
ResponEliminaAls 70 la democràcia és un clam unànime. Als 2010 la independència ho és només parcialment. Es parla de debatre una Constitució Catalana, però tampoc cualla. Els advocats tenen por, pocs li donen suport, i el Govern d'Espanya exerceix una pressió implacable, política, mediàtica i judicialment.
Als 70 Europa clama per una Espanya democràtica, i als 2010 Europa es reserva l'opinió sobre la independència catalana. Abans el vent bufava a favor del canvi, i ara no tant. ... Abans hi havia interessos econòmics a favor de la democràcia (capitalisme, obertura de capitals, societat de serveis...) i ara hi ha interessos econòmics en contra de la independència (deute espanyol, economia productiva, grans multinacionals implantades a Espanya, inversions financeres). Aquest debat, però, els catalans no el seguim, els medis l'esquiven i la societat benestant, en general, l'ignora.
I això és el més important... als 70 es qüestiona el capitalisme, l'acumulació desigual dels poders, i als 2010 els catalans ens sentim capitalistes, i volem el poder que ens falta per beneficiar-nos d'una acumulació desigual del poder participant, activament, del capitalisme.
Totalment d'acord en impulsar un nou Congrés de Cultura Catalana, però cal, sobretot, que incorpori una honesta crítica a l'economia política, com es fa als 70.
Boníssimes reflexions Miquel. Gràcies.